POESIA I +

“La poesia tot just ha començat i és plena de virtuts inconegudes.” Joan Maragall

POEMA PER UNA NIT MÀGICA

Un vespre quan l'estiu obria els ulls

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit

de Sant Joan.

Per Sant Joan. J.M. Serrat

2009. ANY AMADES

"Les produccions populars tenen un segell propi, inconfusible i molt difícil de definir, els replecs de l'ànima humana són immensament múltiples i diversos. Com ho són també els replecs de l'ànima col·lectiva, o sia del poble (...)" Joan Amades

POESIA

Passen paraules com núvols
pel cel blanc del pensament.
Un vent tossut les agrupa
i en fa un text de borra, gris.
Només quan porta prou càrrega,
neix el poema: un llampec.

Narcís Comadira

SANT JORDI: ROSES I LLIBRES

UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada

del passat i l'avenir,

Fe i Pàtria nostrada

del meu cor fas sobreixir.

Oh la bella matinada!

Quina joia de collir

una rosa perlejada,

una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà (1869-1958)

DONES AMB MISSATGE

Dolors Monserdà (Barcelona,1845-1919) i Josepa Massanés (Tarragona, 1811-1887) són dones que van ésser, en el seu temps, excepcionals entre les seves coetànies. Dones que van irrompre en el món literari i cultural del seu temps amb plena consciència d'incidir-hi com a emissores d'un missatge ideològic. En cap moment obliden la seva condició de dona i la condició de les dones receptores dels seus missatges.

"La nit ha cobert la terra

amb son mantell de foscor,

amb feresa de silenci

i amb feresa de remors."

Dolors Monserdà

BON NADAL

Pel que dorm al carrer,

pel que la neu és un atac del cel,

pel que la nit devé un infern,

pel que desconeix que hi ha horitzons,

pel que viu a un inframón,

pel que no rep mirades ni mots,

pel que parla sol

també són els somnis,

el dret a l'enyor,

els sabors, l'alegria i l'amor,

les nadales i aquell ara et fots,

que la crisi personal és l'estat

permanent, vital i estructural

amb que t'ha obsequiat la teva sort.

I la hipocresia social

ens deriva a tots al racó solidari

i ens troba un lloc a cada cor

quan la bondat expel un brot.

Isabel Barriel